Administrar

UN DIA DESPRÉS, A MART

asdfg | 12 Març, 2014 10:24

Un dia després, a Mart, tot serà diferent. Dins l'habitacle en què respiràvem, interactuàvem i sentíem (en una paraula, vivíem) cap detall fa pensar que s'inaugurarà, en breu, un període de temps distint de l'anterior. I la desgràcia és que no hi ha marxa enrere. Inevitablement, marcarà un abans i un després a les nostres vides. Nosaltres, que vam donar la resta de la nostra vida per explorar aquell planeta desconegut, per fundar una colònia que fos l'esperança de la Terra quan cap de les dues ja no existissin. Nosaltres, que ens pensàvem ser el futur de la humanitat...

Records en ràndom vénen a la meva ment, memòries angoixants per la seva placidesa solar, que no vaig saber valorar al seu moment. Com quan em ficava dins les artèries principals de la gran ciutat, cercant fondre'm entre la societat. Volia ser igual que els altres, sense saber ben bé què significava ser igual. En el fons sabia que era únic, i poc podia fer per evitar-ho. La gent no em cedia el pas com als altres, em mirava als ulls amb mirada escrutadora, i jo acotava el cap, cercant sense èxit passar desapercebut. Com m'hauria agradat, ara, fer valer la meva especificitat. Però en aquell moment no sabia qui era.

Ara ho sé. La meva personalitat es forjà en els cinemes, a les sessions més nocturnes de totes, en pel·lícules de superherois turmentats pel seu passat, en al·legories sobre la perdició humana, de vicis, bales perdudes i peixos dins el rostoll. I era ben humà. Em vénen amb vergonya a la memòria els pets que se m' hi escapaven, a la sala de projecció, fruit dels aliments processats que em fotia abans. Pizzes congelades de microones, noodles instantanis, ensalades de pots de vidre... Ara, tenint en compte el que ens donen per menjar cada dia, em pareixen els aliments més meravellosos i naturals de la història. Sé, tristament, que no els tornaré a provar. I les Coques-coles s'han acabat, també.

Em deman insistentment si s'hauria de fer alguna cosa. I ja sabeu la resposta; per això som aquí. Aquesta vegada no basta posar-se una camiseta verda, però també ho farem. Aquesta camiseta representa a Mart, com bé sabeu, els ideals d'esperança amb els quals ens dugueren aquí. Encara record quan al meu planeta natal el verd era l'esperança d'una educació millor. Ens va costar molt, però ho aconseguirem, tot i les mentides i la manipulació d'un govern que no podia guanyar mai pel seu propi analfabetisme.

Escoltarem una vegada més els violins de Nebraska, que m'han fet volar cap al meu passat i després començarem, no sé si amb èxit o no. Estam sols. Ningú sabrà si hem guanyat o perdut. La desconnexió amb la Terra és total i ningú ens podrà jutjar més que l'ordre que establirem nosaltres.

Queden tres hores per a què comenci un nou dia, i les noves taxes de cobrament d'aire per respirar entraran en vigor a partir d'aquest precís moment. Ens queda poc temps. Agafau el que queda d'arsenal i lluitau. No ho faceu per vosaltres ni per mi, perquè ja som cadàvers. Feis-ho pel futur que ens van prometre i que ens han arrabassat.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS